Maria López_3ème E lycée compte de foix
A l’entrar a la sala tothom em mirava. Estava nerviós, el judici començaria en uns instants. M’assec, miro el jutge, tenia una mirada severa, abaixo el cap i noto com una llàgrima em recorre tota la galta. M’estaven jutjant per un crim que no havia comès! La presó podia ser d’entre 15 i 30 anys. El judici comença:
–És culpable, 25 anys de presó! Va dir el jutge i va donar dos cops per finalitzar el judici. La meva mare s’aixeca i crida, al mateix instant que uns guàrdies se m’emporten… ves a saber on. No podia creure el que estava passant! Jo no era culpable i m’ho repetia una vegada i una altra. Però al final començava a creure-ho!