Dia: 14 de juny de 2020

EMMA PINTAT _3ème I Lycée Comte de Foix

Ja no podia més. No entenia què li veien de tan especial, ni perquè ho feia tot millor que jo. Els meus cosins feien pràcticament el mateix que ell! Per què la gent no es cansava de donar-li oportunitats? No entenia per què a ell sí i no a mi. Si a ell tot li era indiferent. Em preguntava això, almenys cinc vegades al dia: “Per què ell? Al principi vaig pensar que feia coses excepcionals, però no vaig tardar a adonar-me que la gent el felicitava pel mínim esforç, per ben poca cosa, per animar-lo, per tal que no fes més errors. El dolor encara ara és present. Però a poc a poc arribes a trobar la manera de calmar-te tu sola.

ELOI MESALLES _3ème I Lycée Comte de Foix

Molts animals van morir durant aquell esgarrifós incendi. Aquell incendi tòxic que generava un fum gris i compacte que anava cremant aquells arbres espectaculars. Segurament, havien tardat anys a regenerar-se. Jo tenia llàgrimes als ulls al saber que el bosc que s’estava cremant produïa el vint per cent de l’oxigen del món. Bastantes ciutats que se situaven per allà la vora van ser afectades pel fum. Des d’aleshores, ja no tornaria mai a ser la mateixa Amazona que tant m’havia agradat. El que desitjo ara és que tornin a créixer aquells arbres, que torni a haver-hi vida en aquell bosc. Encara que sapiguem que serà un procés llarg.