Dia: 18 de juny de 2020

Leonardo Vasilev_3éme D Lycée comte de foix

Avui dia, el meu somni de cantant s’ha realitzat. Cada dia, els meus fans m’envien missatges, i, un d’ells em diu que l’he salvat, que la meva música era l’única cosa que l’ajudava a pensar. Entre els missatges n’hi ha un d’una persona sense perfil. Quan he llegit: “El meu amic era un gran fan teu, va patir de depressió i es va suïcidar fa alguns mesos, em sembla que fa una eternitat.” Però, em deia que la teva música li ha permès afrontar més temps viu. Continua cantant que ajudes molta gent.” El va rastrejar en una publicació del seu amic. El nom em sonava, i em vaig adonar que era el  mateix noi que havia ignorat feia poc temps.

Lea Roca Alís_3éme D Lycée Comte de Foix

Els seus cabells queien en suaus rínxols daurats sobre l’esquena, reflectint la càlida llum del sol. Les seves mans delicades van acaronar els eteris pètals d’una flor. A la seva cara tenia gravat un enorme i encisador somriure que era capaç d’il·luminar la més trista de les ànimes. Vaig tancar els ulls, una llàgrima va rodolar per les meves pàl·lides galtes, fredes, aquella gèlida nit de desembre. Conservant un altre cop aquella bella imatge dins la meva ment, vaig desar les majestuoses flors –que estaven agafant un color grisós, com per una descomunal tristesa– sobre la tomba de ma mare, plàcidament, endinsada dins un son etern.