Dia: 8 de novembre de 2020

Jan Pujol Martínez _3ème I Lycée Comte de Foix

Estic per la carretera del Coll de la Botella amb la moto de trial. Arribant al coll, quan de cop i volta em trobo la policia nacional d’Andorra. Al cotxe hi havia un amic meu i el seu pare, que era policia, jo no ho sabia. El meu amic em va reconèixer i per espantar-me li va dir al seu pare que encengués les sirenes del cotxe. Em vaig parar, i el cotxe es va aparcar darrere meu. Primer va sortir el seu pare del cotxe per fer la broma i em va començar a dir que trucaria als meus pares… li vaig suplicar que no ho fes, i de cop i volta va sortir el meu amic rient. El vaig mirar i em vaig ficar a riure amb ell. Va ser una bona broma.

Inés Sangrà Canut _3ème I Lycée Comte de Foix

De vegades, sec i penso en els altres. Com seria viure una altra vida. Pot ser qualsevol persona, però la majoria del temps penso en ella. Ella, que ocupa la meva ment dia rere dia, nit rere nit. Però per què? Per què ella i no una altra? Després de nits en blanc somiant, imaginant, com seria passar una vida sencera al seu costat, per fi ho he entès. He descobert tones de coses: explicacions i justificacions per arribar a la remota conclusió, que estic bojament enamorat. D’aquella noia de cabells llargs i d’ulls blaus penetrants que un dia va aparèixer al bell mig de la ciutat i em va preguntar: “T’agradaria ser el meu príncep blau?