El món a l’inrevés

Anna Orobitg Latorre_3r Col·legi Sagrada Família
Em vaig aixecar, i tot va canviar. A l’obrir els ulls, tot era blanc, no sabia el què passava. Vaig baixar els mil pisos de l’edifici, i Nova York estava estrany, les persones estaven estranyes, com si tinguessin por d’alguna cosa. Em sentia una desconeguda, com si fos la primera vegada que estava a la ciutat. Però, de sobte el cor se’m va aturar, una respiració ronca darrere meu ressonava per tot el meu cos, llavors vaig veure com tothom va començar a córrer, tenia por de girar-me, però ho vaig fer, em vaig girar lentament i vaig veure a una persona sense cap, però sentia els seus ulls clavats en mi, i de sobte vaig desaparèixer.

Un somni d’infart

Alex Muñoz Estefanell_3r Col·legi Sagrada Família
Em vaig despertar al matí, vaig obrir la finestra de l’habitació, estava tot fosc i feia molt vent. Vaig anar al passadís i no hi havia ningú, estaven tots els llums apagats i no els podia encendre. Al cap de quinze minuts es va posar a ploure, amb llamps i trons, cosa que feia molta por. Estava molt nerviós, no veia res, m’havia quedat sense bateria, no podia utilitzar la llanterna, vaig anar a mirar a l’habitació del meu germà i dels meus pares i no hi eren. Em vaig espantar. Vaig baixar corrent al carrer, no hi havia ningú, estava despoblat, feia tres graus sota zero. Vaig pujar a casa ràpid. Em van despertar, tot era un somni.