Potser un dia

Inés Codina_3ème C Lycée Comte de Foix

Coneixes aquella sensació de buit? Em sento com si alguna cosa em faltés, m’envaeix la tristesa. Aquesta sensació està causada per un noi. De lluny, el mirava passar, sempre rialler, però no m’he atrevit mai a acostar-m’hi, no li he anat a parlar mai, i ara, ara ho sé, és massa tard. Ha marxat ple d’esperances, a experimentar noves vivències i veure món. A vegades, m’imagino el que deu estar pensant si encara recorda la seva primera llar, del seu primer país, d’aquell cop on les nostres mirades es van creuar. L’únic segur és que una part de mi s’ha esfumat. Però crec que un dia apareixerà i vindrà a buscar-me. Potser un dia.

El miracle

Ian Granyena_3ème C Lycée Comte de Foix

Em vaig llevar de la migdiada a 3.800 metres d’altitud, recordant que estàvem als Alps italians. Els meus companys i jo participàvem en una estada esportiva, esquiant matí i tarda. Alguns companys dormien i d’altres jugaven o passaven el temps xerrant. Era l’hora de marxar a esquiar després del descans del migdia. Vam baixar a menjar quelcom i ens vam canviar per anar a pistes. En la primera baixada de la tarda, vaig caure de la glacera; una caiguda de 300 metres però just en aquell moment, un miracle va succeir… Em vaig llevar, i es va tornar a reproduir el mateix somni en bucle. Fins avui, que per fi puc escriure la meva història.