Dia: 18 de novembre de 2020

Daniela Silva_3r C EA Segona ensenyança d’Encamp

Era petita, anava creixent i un bon dia ja tenia onze anys. Vaig adonar-me que ja era gran, ja no era aquella nena ingènua. Vaig notar canvis en el meu cos, el temps passava volant. De sobte, tenia dotze anys. Anava a l’institut, tot era nou: escola, amistats, professors, tot canviava. S’anaven diversificant les experiències i quan me’n vaig voler adonar ja en tenia tretze. Com era possible que el temps passés tan de pressa? Vaig recordar la meva infància i les ganes que tenia de fer-me gran. Ningú em va explicar el que era realment ser adolescent. Ara mateix estic en una muntanya russa entre plors i felicitat.

Hanna Blazquez Figueredo_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

El servei de banda era un repte per a mi. Cada entrenament que passava ho intentava, i cada vegada amb més força. Feia el procediment correcte. Agafava la pilota, la llançava, i li donava amb totes les meves forces, però no passava de la xarxa. Quina frustració. Per què jo no? Per què a mi no em passava? No ho entenia. Mirava al meu voltant i totes semblaven sortir-se’n. Tot­hom es veia feliç. Una sensació d’enveja recor­ria el meu cos. No suportava aquell sentiment. Vaig agafar la pilota i una altra vegada el de sempre… Cansada, vaig donar l’últim cop que va sonar fort, inesperadament va fer passar la pilota.