Miquel GAlobardas Nogal_3ème G Lycée Comte de Foix
És com si el temps es parés. Sento la gent cridant i començo a pensar en la meva vida. Recordo com va començar tot. Aquell dia de primavera em va canviar la vida. Primer, segon, tercer. Aquestes eren les posicions en què normalment quedava a les carreres, fins que un dia em vaig trobar uns homes elegants a la porta de casa. Em van demanar de firmar uns documents per passar a primera categoria. Vaig acceptar-ho. Tot anava sobre rodes, fins avui. A causa d’una minúcia a la segona volta, he xocat bruscament contra el mur i el meu company de cursa. M’he desmaiat. M’he despertat a l’hospital. Em falta una cama…