Dia: 25 de novembre de 2020

Chloe Santiago Martínez_3ème H Lycée Comte de Foix
Anava avançant a quatre potes pel saló, quan vaig voler incorporar-me, vaig sentir com la meva columna vertebral es tornava a col·locar. En aquell moment, la meva cama dreta es va aixecar, vaig sentir com els meus dits tocaven l’escalfor del parquet de casa. Tot seguit, aixecava la meva cama esquerra. En aquell instant estava al·lucinant. De cop i volta vaig aixecar la cara. A l’aixecar la meva carona vaig veure la meva mare, que estava realment contenta. En aquell instant no entenia res, tot era superestrany. De cop, la meva mare va obrir els braços i vaig començar a caminar cap a ella, en un instant em trobava als seus braços.

Júlia Santamaria Güibas_3ème H Lycée Comte de Foix
Vaig sortir de l’escola i vaig pujar cap a casa. Vaig arribar i em van donar la notícia que aquest cap de setmana aniríem a Barcelona i que tindria  una  grata sorpresa. Em vaig posar molt contenta. Vaig pujar al cotxe, em vaig posar els auriculars a tot volum mirant el paisatge. Vam arribar. Uns minuts després van picar a la porta: era un noi alt d’ulls blaus i semblant al meu pare. “És el teu germà d’Austràlia.” En aquell instant li vaig fer una abraçada de 2 minuts. Vam sortir a fer una volta, no ens vam separar ni un instant. Va arribar l’hora de “l’adéu”. Ens vam fer una abraçada i em va dir “no és un adéu, és un fins aviat”.