La sorpresa

Júlia Santamaria Güibas_3ème H Lycée Comte de Foix
Vaig sortir de l’escola i vaig pujar cap a casa. Vaig arribar i em van donar la notícia que aquest cap de setmana aniríem a Barcelona i que tindria  una  grata sorpresa. Em vaig posar molt contenta. Vaig pujar al cotxe, em vaig posar els auriculars a tot volum mirant el paisatge. Vam arribar. Uns minuts després van picar a la porta: era un noi alt d’ulls blaus i semblant al meu pare. “És el teu germà d’Austràlia.” En aquell instant li vaig fer una abraçada de 2 minuts. Vam sortir a fer una volta, no ens vam separar ni un instant. Va arribar l’hora de “l’adéu”. Ens vam fer una abraçada i em va dir “no és un adéu, és un fins aviat”.