Dia: 3 de desembre de 2020

Lara Espada_3ème G lycée comte de foix

Cada any, molts estudiants m’escriuen de maneres diferents. Des del 2013 que el Diari d’Andorra em publica cada dia. Mai no em repeteixo. La majoria de les persones que m’han escrit per al concurs ja no s’hi esforcen gaire o ho fan simplement perquè és obligatori. Alguns alumnes no em prenen seriosament i creuen que no val la pena dedicar-me temps. Altres, realment volen aconseguir el premi i, tot i que creuen que no el guanyaran, s’hi esforcen per fer-me el millor possible. També hi ha els que escriuen per escriure, que simplement fan el text, però sense importar-los el premi. A mi m’és igual, sempre que em segueixin escrivint.

Carla Amorós Teruel_3ème G Lycée Comte de Foix

Tot va començar arran de l’accident de cotxe que vam tenir l’any passat. La mare, el pare, la germana i jo anàvem a casa l’àvia, com cada diumenge i, sense saber com, em vaig despertar a l’hospital. No em podia moure, ni parlar. Sentia el que em deien, però no podia obrir els ulls, ni somriure, ni agafar la mà de la mare que seia al meu costat explicant-me el seu dia i com li agradaria que em despertés. Em sentia molt frustrada, impotent, perquè volia riure quan el pare m’explicava els seus millors acudits. També volia plorar, però no em queia ni una llàgrima. Només volia dir-los que tot aniria bé i que faltava poc perquè em despertés.