Dia: 7 de desembre de 2020

Beth Aznar Rossell_3r  EA 2a Ensenyança d’Ordino
Notava el ferro fred a la meva pell, mentre pensava en què passaria si ho fes, quines repercussions tindria? Bé portava al meu quarto tancat, hores i hores, i ningú se n’havia adonat, així que tampoc no crec que els importés molt després de tot. Així que vaig decidir fer-ho. Abans, però, vaig voler sortir de l’habitació i acomiadar-me com cal dels meus familiars. Fet això, vaig tornar a l’habitació, vaig agafar el ferro i vaig començar a tallar. Quan la meva mare va entrar i em va veure estirat a terra, es va espantar tant que va trucar a l’ambulància. Però ja era tard.

Dani Bringué Bach_3r C EA 2a Ensenyança d’Ordino
El noi estava sol en els seus últims moments de vida. El doctor només passava 2 cops al dia per veure com estava i controlar el dolor. Però un dia una infermera va notar que estava sol i va començar a parlar-li i fer-li companyia. El noi no li va dir que estava morint. Estava molt content i feliç, notava que la infermera era molt empàtica i sabia el que li havia passat tota la vida; a ella també li passava. Passaven el dia i la nit parlant. Una nit el noi no es trobava bé, s’estava morint, però amb força de voluntat va dir les seves últimes paraules: “La soledat és dolenta, i tu no ho mereixes. Esforça’t per no estar sola. Gaudeix”.