Dani Bringué Bach_3r C EA 2a Ensenyança d’Ordino
El noi estava sol en els seus últims moments de vida. El doctor només passava 2 cops al dia per veure com estava i controlar el dolor. Però un dia una infermera va notar que estava sol i va començar a parlar-li i fer-li companyia. El noi no li va dir que estava morint. Estava molt content i feliç, notava que la infermera era molt empàtica i sabia el que li havia passat tota la vida; a ella també li passava. Passaven el dia i la nit parlant. Una nit el noi no es trobava bé, s’estava morint, però amb força de voluntat va dir les seves últimes paraules: “La soledat és dolenta, i tu no ho mereixes. Esforça’t per no estar sola. Gaudeix”.