Dia: 19 de desembre de 2020

ADRIÀ REGADA_4t C COL·LEGI MARE JANER
Amb 65 anys em diuen que solament tinc 48 hores de vida a causa d’un càncer terminal que m’està matant per dins. Crec que ho he fet tot i no he fet res. He tingut una dona i dues filles que estan tot el dia preocupades per mi, però els he dit mil vegades que no cal. Decideixo fer una cosa que mai he tingut collons de fer, per culpa dels estereotips de la societat. Agafo el metro, em dirigeixo a casa d’un amic a passar els últims dies. Hi vaig decidit, pico al portal de casa seva, pujo a l’ascensor i quan arribo a dalt i el veig, m’apropo a ell i, per fi, m’hi atreveixo. Declaro al Martí que ha estat ell l’amor de la meva vida.

ARIADNA ABRANTES PIRES_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vaig veure una ombra. Era ella, segur. Em va indicar amb la mà que la seguís. Vaig adonar-me que anava massa ràpid. Vaig pensar que en algun moment me la trobaria davant i se m’accelerà el ritme cardíac fins al punt de no poder respirar. Vaig seguir corrent, necessitava trobar-la. Vaig observar que ja no hi era i tot el camí era ple d’espines. Vaig adonar-me que l’amor que sentia em portava al fracàs. Vaig ensopegar i vaig caure. Vaig aturar-me i la vaig veure venir cap a mi. Vaig saber que no era per ajudar-me. Va ser llavors que vaig saber que el meu enamorament per la meva millor amiga m’havia portat a l’obsessió.