Yohan Cristovao_3ème B Lycée Comte de Foix
Un dia, als 12 anys, tornant del col·legi, a la vorera, vaig veure una clau en un pany dins d’una caixa i per curiositat, la vaig girar. De sobte, una urbana va començar a cridar. Espantat, em vaig girar i em vaig adonar que havia fet quelcom malament. Quasi sense adonar-me’n, ja tenia la policia allà mateix. Van dir que m’havien de portar a comissaria; confús, vaig preguntar al policia què havia fet exactament, i va dir que havia canviat el sentit dels semàfors i que allò era perillós i greu. Quan la meva mare em va venir a recollir em va caure una bona esbroncada. Després d’allò mai més se m’ha acudit tocar res que no sigui meu.
Dia: 30 de desembre de 2020
Més petit, més fàcil
Alexandra Borges_3ème B Lycée Comte de Foix
Quan era petita la meva vida era més fàcil. Als tres anys vaig començar a anar a l’escola de nou a cinc, on m’ho passava genial. Després arribava a casa, berenava, em dutxava i com que no tenia deures, no havia de fer res més. En canvi ara tot es més complicat, m’aixeco més d’hora per anar a l’escola i surto més tard. Quan acabo tinc activitats extraescolars. Quan arribo a casa he de dutxar-me, fer deures i revisar si tinc algun examen. Ara ja no tinc temps per fer res que m’agradi. Abans mirava pel·lícules, dibuixava i fins i tot feia manualitats. En resum, ara tinc moltes més responsabilitats ja que llavors no havia de fer res.