Samanta Amorim_3ème F Lycée Comte de Foix
Qui se sent perdut, en un món immens tenint limitacions, per això no val la pena lluitar pels nostres somnis incansables, pels quals ens preparen des de petits. Sense un mínim d’esforç no ho podràs aconseguir, és inútil.
No vull viure en una societat en la qual estic perduda, i no saber on anar, seguir el camí de la vida sense saber què em depararà el destí, sense saber si algun dia aconseguiré els meus objectius.
De veritat és així la vida? Ens parlen del futur i no ens deixen viure el present i no sé tu, però jo no vull que s’acabi el moment on estic descobrint qui soc, no sé vosaltres però jo no vull acabar perduda d’aquesta manera.