Dia: 21 de gener de 2021

Adrià Isal_3r C Col·legi Mare Janer
Em vaig despertar i vaig anar a esmorzar amb la meva família a la terrassa. Vaig veure que al carrer no hi havia ningú. En acabar de fer les meves obligacions i responsabilitats de casa vaig baixar al carrer a veure què passava. Resulta que hi havia una pandèmia mundial i estàvem en quarantena (per seguretat de no contagiar-nos). Vaig sortir al carrer i tothom anava amb mascareta. De sobte em vaig començar a marejar i… Em vaig despertar a l’hospital. I un amic íntim em va dir que m’havia quedat en coma etílic a causa d’una festa que vam fer a casa meva amb els meus companys i amics d’universitat. I tot era un somni…

TONI HERNÁNDEZ_3r C Col·legi Mare Janer
Com sempre, després de l’escola vaig entrar a casa. Tot era diferent, no hi havia ni el pare ni la mare, ni l’avi ni l’àvia. Tot era fosc i desordenat. No em creia que res dolent pogués passar. Però ràpidament els signes d’exclamació es van tornar interrogants.
En aquell instant tot eren preguntes. Poc després van picar a la porta. No era ningú conegut (sinó que era  algú desconegut). Portava una bata blanca. Em va informar d’una terrible notícia.
I així me’n vaig assabentar. Abatut em vaig preguntar: si hagués respectat les mesures de seguretat, això no hauria passat? L’avi havia mort. Mai ho he pogut oblidar.