TONI HERNÁNDEZ_3r C Col·legi Mare Janer
Com sempre, després de l’escola vaig entrar a casa. Tot era diferent, no hi havia ni el pare ni la mare, ni l’avi ni l’àvia. Tot era fosc i desordenat. No em creia que res dolent pogués passar. Però ràpidament els signes d’exclamació es van tornar interrogants.
En aquell instant tot eren preguntes. Poc després van picar a la porta. No era ningú conegut (sinó que era algú desconegut). Portava una bata blanca. Em va informar d’una terrible notícia.
I així me’n vaig assabentar. Abatut em vaig preguntar: si hagués respectat les mesures de seguretat, això no hauria passat? L’avi havia mort. Mai ho he pogut oblidar.