Somni real

Jan Vidal Bartumeu _4t Col·legi Mare Janer
És tot fosc. No sé on soc, ni l’hora que és. Em fa mal el cap. He intentat aixecar-me, però tinc les mans i els peus lligats. Estic intentant recordar com he acabat aquí. Crec que estic tancat en una habitació. S’escolten passes que venen cap a mi. Algú ha obert la porta. Es veu una ombra. Sembla un home d’una estatura mitjana. A la seva mà dreta, m’ha semblat veure-hi una arma blanca. L’home se m’apropa més i jo crido tant com puc. Prepara la mà i de cop –RIINNGG! (sona el despertador). Per al nen havia estat un somni, però així havia estat la mort del seu germà. Havia estat raptat i assassinat. Una revenja o una greu equivocació?

Només tu

Aina Soldevila_4t Col·legi Mare Janer
Admiro la valentia que tens per afrontar les coses. Tots els problemes que has hagut de vèncer dia rere dia, les nits en blanc en què pensaves que no te’n sortiries, la incertesa de no saber com acabaria tot… ho vas superar lluitant tota sola. Sí, ja sé que la família intentava ajudar-te, però només tu sabies la veritat. Només eres tu qui sentia el dolor insuportable i, només tu, qui rebia totes les mirades de la gent, plenes de tristesa. El dia en què et vaig veure, els teus ulls tornaren a brillar amb energia i, per això, aquell dia s’ha tornat en un dels més importants de la meva vida.
Gràcies per ser la meva mare. T’estimo.