Un somriure amable ho canvia tot

Judith Badia Yáñez_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vaig sortir de la discoteca. Estava marejada, però tenia clar que no era per culpa de la cervesa. Vaig pensar si era possible que algú m’hagués tirat alguna substància a la copa, però vaig descartar la idea. Havia vigilat.
Vaig seguir caminant, al girar a la dreta el vaig tornar a veure. Anava encaputxat. Vaig començar a caminar més ràpid. Ell va començar a córrer. Se’m van disparar les pulsacions i em vaig quedar paralitzada per la por. Quan va arribar fins a mi em va dedicar un somriure amable i em va dir:
–Hola, què et pensaves? quan sorties t’ha caigut el mòbil.
Aquesta vegada no va ser. Però podria haver estat.