Alexia HernÁndez Montero_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Estic farta d’actuar, ni tan sols vull actuar. Vull el sentiment real, la dolçor del primer dia dins d’aquesta casa, tot i que ara m’hi sento atrapada dins. Tranquil, no és culpa teva, puc agafar les coses i marxar, però no vull fer-te mal. Diuen que tinc sort, i els dono la raó; tot és perfecte. Mai havia sentit això amb ningú, només amb tu. Però com he dit: “havia”. Passat. Mentre per tu és “els anys amb tu són meravellosos”, a mi m’agradaria “els anys amb tu han estat meravellosos”. Així estic: cigarro en mà, mirant per la finestra, pensant si quedar-me i fer-te feliç, o marxar i ser feliç jo, però fer-te mal a tu.