Trenta segons

David Adran_3r Col·legi Sagrada Família

És la final. Trenta segons per ser el guanyador o haver fet tot l’esforç per a res, encara que haurà valgut la pena. El  company treu des de la banda esquerra.
Agafo la pilota i començo a votar-la. Els companys estan ben col·locats, em dirigeixo cap a ells. Li passo a l’escorta de l’equip, tallo cap a cistella, avanço al meu defensor, ell me la torna i jo faig una entrada, la fallo. El pivot del meu equip agafa el rebot i encistella. L’equip contrari treu, queden quinze segons i anem empatats. El contrincant es dirigeix a mi, li robo la pilota i voto cap a cistella. Queden tres segons, tiro i la fico. Havíem guanyat la copa Catalunya.

La meva vocació

Carla Giribet Borràs_3r Col·legi Sagrada Família

Vaig ser fet amb molt amor anys enrere, un amor inimaginable que dia rere dia em traçava amb una excepcional paciència. L’únic que vaig conèixer va ser aquell somriure càlid que em donava una benvinguda cada matinada, quan m’agafava del racó de les joguines per continuar la feina; però, quan la labor va ser finalitzada, vaig quedar arramblat en un racó. Els dies passaven i tot era igual, fins que em van redescobrir.
Vaig trobar el meu paper en la societat i vaig desenvolupar-lo. Sempre que m’agafaven posaven cara de curiositat, i en acabar-me es veia la satisfacció en els seus rostres.
La meva vocació era la de ser un llibre, un bon llibre.