Nerea Fernández_3r A EA 2A Ensenyança Ordino
En Martí, com cada matí, estava assegut a l’última fila de la classe. Un calfred infinit però agradable li va recórrer l’esquena en veure-la arribar, i va començar a suar. Suor calenta com si fos en una cassola a punt de bullir. En veure la seva cabellera i els seus ulls foscos, al seu rostre se li marcà un somriure d’orella a orella. Una senzilla olor a perfum penetrà en les seves fosses nasals. En aquell breu moment ell era feliç, mai havia sentit aquella sensació. Els seus ulls brillaven com en una nit estelada quan de sobte la mestra digué: “Obriu la pàgina 5.” La seva veu també era dolça.