Dia: 27 de març de 2021

Yaiza Nova_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

“Línia recta que si es prolonga indefinidament, s’acosta progressivament a una corba sense arribar a tocar-la.” Quan per fi el desig aconseguia estar a mil·límetres de la nostra realitat, quan per fi la teva mirada arribava a fixar-se en la meva, quan quasi em feies creure que sí, les nostres línies se separaven de nou. Per art de màgia o del destí, sempre estàvem a un mil·límetre en un gràfic, o dit d’una altra forma, estàvem a un gest, a una mirada , a un “t’estimo”, a un “tant me fa el que pensin” o un pas que les nostres ganes coincidissin. Però els nostres camins, malgrat estar tan a prop, sempre se separen.

Paula Anaya Pons_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Sempre m’havia demanat a mi mateixa què era la felicitat, una paraula de nou lletres que sembla fàcil i no sempre ho és. No vaig acabar de sentir-la realment fins al dia que el vaig conèixer. En aquell precís instant, quan les nostres mirades es van creuar d’aquella forma tan especial, vaig saber que des d’aquell moment alguna cosa canviaria en mi per sempre. Tot i no saber que provocaria un gir de tres-cents seixanta graus en mi. Gràcies a ell, al seu somriure perfecte i al que em treu a mi, he sentit la felicitat, l’he viscuda i m’he estimat a mi mateixa.