Marta Carmona Tor _4t C Col·legi Mare Janer
M’he despertat amb una estranya sensació: no sento l’ascensor com cada dia a aquesta hora, que puja i baixa com una atracció de fira; no sento el nen del costat que crida intensament al replà com un boig. Miro per la finestra: No passa cap cotxe, ni cap autobús, ningú passeja, cap gos estira del seu amo per fer les seves necessitats.
Surto a la terrassa, fa un sol de primavera. De cop, veig que tothom és a casa: el del quart salta a corda; el del primer corre per la terrassa, sembla que el persegueixi algú; al tercer (hi viu algú al tercer?) un senyor llegeix el diari.
M’assec al banc a prendre el sol del mes de març. Tanco els ulls.