Mes: abril de 2021

Noemi Gil_3r Col·legi Sagrada Família

En aquell precís moment li va canviar la seva vida. Aquell noi, un  atleta, va tornar a obrir els ulls, després de dos mesos, rodejat de màquines i cables en una habitació blanca. Era a l’hospital, després d’un greu accident. Les primeres paraules que va escoltar van ser: mai més podràs córrer. Aquella frase el va destrossar, però, després de molts mesos de recuperació va decidir intentar agafar una mica de velocitat, adonant-se que això era la seva vida, i no podia deixar de fer-ho. Al cap de dos anys practicant, va tornar a competir. Després de mil derrotes, va aconseguir el ritme d’abans i va arribar a les Olimpíades.

Yeray Hernández López_3r Col·legi Sagrada Família

Any 2020, any futurista, hauríem de trobar cotxes que volen, robots que podrien fer les feines de casa com vam veure a Jo, robot…
Però tot és estrany… Les botigues estan tancades, als restaurants no hi ha ningú, les taules són buides i la màquina de cafè desconnectada. Els carrers també buits, la poca gent que hi ha té por, no hi ha vida social i portem una mascareta que ens cobreix el neguit que tenim. Tot és massa tranquil, no hi ha soroll, sembla que no hi hagi vida; però, de cop i volta  sortim als balcons i finestres, s’escolten només aplaudiments: és un gran agraïment, són les 20 h. Covid-19… com ens has canviat la vida tan radicalment?

Bruno Antunes Varela_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp

No us creureu què em va passar l’any passat. Va ser brutal perquè havia anat amb tots els meus amics a la muntanya a banyar-nos a Barage. És un lloc molt bonic on hi ha peixos i granotes i l’aigua és molt clara, però freda. Primer ens vam banyar i després vam estendre les tovalloles i vam fer un pica-pica. Mentre estàvem menjant, de sobte, va sortir un bou blanc i molt gran i es va ficar a l’aigua. Després va sortir i va començar a cridar. Ens vam espantar molt, però de seguida va marxar. Bé, això és el que em va passar a mi i a uns amics i és quelcom que no oblidarem mai perquè va ser un sobresalt gegant.

Rodrigo Da Silva Moreira_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
És de nit, vaig sol per la carretera i fa fred. Em poso la caputxa de la dessuadora caminant sempre recte, sense parar mentre bec alcohol per oblidar aquells records del passat obscur que vaig tenir de més petit. Sempre sol, que ningú em parlés, que ningú jugués amb mi. Però vaig trobar la manera de no deprimir-me: pensar en la meva família i la música. Amb la lletra puc expressar tot el que vull amb una base rap, trap, bombap i de molts estils més de música urbana. També vaig trobar una persona que li passava el mateix, però ell sabia compondre les cançons. En vam fer moltes i les vam penjar a YouTube. Sempre de nit.

Berta Camp Suñé_3r A Col·legi Sant Ermengol

No sé encara què fa més ràbia, si que el dia que pots dormir fins tard els veïns facin un soroll espantós i el dia que t’hagis de despertar d’hora no en facin cap o que justament facin obres al costat de casa quan vols estar tranquil·la. La veritat és que a vegades penso que conspiren contra meu, perquè quan necessito una mica de silenci i tranquil·litat hi ha algun fenomen que m’ho espatlla tot. La meva pregunta és: per què la gent es posa a fer obres i sorolls durant el cap de setmana quan hi ha tant temps entre setmana? Justament el cap de setmana, quan necessito tranquil·litat, la gent es posa d’acord per fer tot l’enrenou possible.

Tomàs Marsenyach Callejo_3r A Col·legi Sant Ermengol

La meva experiència amb el coronavirus ha estat una mica estranya. Al principi m’adonava de com era d’avorrit quedar-se a casa tancat i sense poder fer res ni sortir-hi. Els mesos van anar passant. Trobava a faltar els meus amics i en general la gent que m’estimava, però vaig entendre que havíem d’aguantar fins que tot es normalitzés una mica. Però no tot ha estat negatiu, la Covid ens ha ensenyat a valorar els moments que passem amb els éssers estimats. L’ordre de prioritats ha canviat.

Paul Raphael Moreno_3ème B Lycée Comte de Foix

La pesca implica tota la tribu. Es passen tot un dia preparant un parany. Aquest està fet de branques de vinyes i de pedres. L’endemà, tota la tribu es reuneix i surt a pescar al llac. Alguns homes es posicionen fora de la trampa per matar peixos més grans. Els altres agafen les branques i fan un cercle. Aquestes fan pensar els peixos que hi ha una barrera i intenten trobar una sortida. Però la tribu fa que la trampa es faci més petita. Després empenyen els peixos de tal manera que els faci entrar tots en un parany de pedres. Com no poden conservar-los en condicions òptimes, en deixen vius alguns, alliberen els que sobren.

Erika da Costa_3ème B Lycée Comte de Foix

Era una vegada una noia, una noia amb els cabells castanys i els ulls color Coca-Cola. Aquesta noia, amable i graciosa, té una història i jo us la vull contar. Però… espereu! no us explicaré tota la seva vida, clar, perquè us adormiríeu, solament us contaré els moments i els records més bonics començant pels records d’amics. Quan reien junts fins a no arribar a respirar, quan feien ruqueries, quan quedaven… Tot això són moments molt feliços de la seva vida. També hi ha els records de família, nadals, estius, caps de setmana…, junts. Amics meus, aquestes són les coses més preuades que té i no les oblidarà mai, els seus records…

Cristian Alves Fernandes_3r B COL·LEGI MARE JANER

La vida comença amb plors i ganyotes i desgraciadament, no se sap com s’acabarà. Tothom ha d’aprendre a viure amb la incertesa. Hi ha gent que creu que morir és quelcom negatiu. És normal, però potser no és tan perjudicial com pensem. Per als familiars resulta molt dolorós. Però, per al difunt? Algú sap com es trobava? Li agradava com es veia? Se sentia sol? Estava satisfet d’estar en aquest món? En realitat, això només ho sap ell.
De vegades, penso que és l’únic fet que ens allibera del sofriment. Estigui on estigui, el finat. Ens acompanyi o no. El més probable és que es trobi molt millor.
Així és la vida. Un desgavell d’emocions.

Josep Pérez_3r B COL·LEGI MARE JANER

Primer de tot em presento, soc en Jepeto. I voldria explicar que aquesta pandèmia no són vacances, sinó un perill per a tots. I dit això, us explicaré els meus dies en aquesta pandèmia. Aquests dies a casa han estat els millors dies que he passat mai, no teníem deures, ni exàmens. Tampoc exercicis. Bé, mentre sentia que els altres es queixaven pel confinament, jo estava estirat al llit dormint. Em semblaven les millors vacances que havia tingut mai. I amb tot el cor espero que ens tornin a confinar, però sense perill. Encara que he de dir que trobo a faltar anar a Pobletà a l’estiu i, la veritat, ara estic al col·legi millor que mai.

Lia Escabrós González_ 3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino

De les 24 hores del dia 8 hores ens les passem dormint, de les altres que queden normalment unes altres 8 te les passes a l’escola, on aprens, però al final hi ha coses més importants. Quan arribes a casa el que quasi tothom fa és anar a l’habitació a fer els deures de l’escola, mirar una sèrie o jugar a la Play, etc. I després cap a sopar. I totes aquestes coses un dia i un altre, repetitivament. I al final quan t’adones del temps que has tingut per poder fer el que volies, estar amb els amics, família, etc., és quan ja és massa tard i ja no et dona temps a rectificar. Aprofita ara i no te’n penedeixis quan ja sigui massa tard.

Marc Delgado González_3r C EA 2A Ensenyança d’ordino

Sona el telèfon i en Mike corre a buscar-lo, l’agafa i diu: “Hola amor, com ha anat el dia.” Els dos comencen una conversa sobre el dia. De cop i volta la dona penja el telèfon, però en Mike no se n’adona i continua parlant sol. Al cap de 10 minuts continua parlant. Va passant el temps i en Mike continua parlant i parlant, explicant el que ha fet. Són les 19.00 i la seva dona ja arriba de la feina, mentre ell continua parlant sol per telèfon. En Mike sent com es va obrint la porta de casa a poc a poc, és la seva dona, però ell no ho sap, així que li diu a la dona que truqui a…

Ruth Alexandra Paredes Mendes_3r A Col·legi María Moliner

Que bé!, ja es l’últim dia al col·legi, ha passat molt ràpid el curs. Em dic Carla, vaig a quart d’ESO i no és que m’agradi gaire estudiar. Al sortir, vaig anar de compres amb les meves amigues. Quin munt de roba em vaig comprar! A la nit vam anar tota la classe a un concert. Vaig poder conèixer el meu ídol. I tots els divendres a les nits anàvem a la discoteca, tot era perfecte, fins que…
Carla!!! , què fas dormint a classe? –va dir la mestra de català. Tot allò era un somni. Quina vergonya vaig passar!
I encara em queda un curs sencer tot just començat. Quin curs que m’espera, i quina esbroncada quan arribi a casa!

Claudia Rubí Fernandes Castro_3r A Col·legi María Moliner

Era una nit d’estiu, els meus amics i jo estàvem a Cabana Sorda. Ens hi quedaríem uns cinc dies. Aquella nit era càlida, no feia gens de fred, per això vam decidir menjar a fora. La lluna plena il·luminava l’ambient mentre nosaltres menjàvem, concretament pasta i una mica de carn que vam fer al foc. El paisatge era meravellós, les muntanyes, el foc, el llac i els cavalls que ens feien companyia. Vam decidir posar unes mantes al terra per mirar les estrelles. El Luis és astròleg i gràcies a ell vam aprendre molt dels astres. Van ser molt divertits aquells dies, però, sense dubtar-ho, aquella nit va ser inoblidable.