Ser acceptat

Iram Gelabert_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Actualment, vivim en una societat on la gent no se sent acceptada per por a ser jutjada. Descobrir qui ets i acceptar-ho no és fàcil, però no ha de fer por. És impossible anar cap endavant i mirar cap enrere; qui viu en el passat no pot avançar. La pau no és només l’absència de la guerra; mentre hi hagi pobresa, racisme i discriminació difícilment podrem assolir un món de pau. Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, o el seu origen, o la seva religió. Abans de res l’amabilitat amb les persones, tots som diferents però mereixem ser respectats.
Què passaria si tothom fos acceptat tal com és?

El meu microrelat

ARNAU FERRER_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
S’apropaven les nou de la nit, en Joan ja no sabia què, ni com fer-ho, sentia com que una cosa el perseguia anés on anés. Els carrers estaven mig buits en un capvespre de tardor en els que el sol ja es ponia cada cop més d’hora. Es girava i es girava, i per molt que no veiés res, ell sabia que allò seguia darrere seu. El pobre nen era molt solitari, a més de viure en un poble on hi ha quatre gats comptats, li feia tenir al·lucinacions sovint.
De sobte, una idea li va brillar al cap va decidir de quedar-se quiet per veure què passava.
Va esperar nit i dia com un estaquirot, fins que el fred el deixés inconscient.