Mes: maig de 2021

Manal Soussi_3ème F Lycée Comte de Foix

Em vaig despertar quan començava a escoltar un soroll que semblava algú que no parava de riure des de fora. Amb els ulls mig adormits, vaig mirar l’hora al rellotge que tinc al costat damunt de la meva tauleta de nit i eren les cinc de la matinada. Vaig anar fins a la finestra amb uns passos pesats i m’hi vaig apropar, i vaig poder observar una criatura amb uns ulls rodonets blaus, el seu nas vermellós i petit, amb uns llavis fins i rosats, amb un cos pelut suau i lila que em semblava familiar… ERA EL MEU AMIC D’INFÀNCIA! Però jo recordo que era imaginari i ara semblava real mentre m’observava amb uns ulls melancòlics.

Yèdid Santaella_3ème F Lycée Comte de Foix

Aquest matí he saludat un home perquè pensava que m’estava saludant a mi. Però a qui estava saludant era a una dona del meu darrere. Per evitar la vergonya m’he començat a gratar els cabells. En aquell mateix moment tot­hom s’ha girat cap a mi rient i parlant sobre els meus suposats polls. Per por a quedar retratat enmig de la multitud, m’he posat la mà a la boca i he començat a cantar. La gent, un altre cop, s’ha posat a riure de mi perquè el cant no és el meu fort. Així he après molt sobre la societat actual. Inconscientment fem el que faci falta per complaure els gustos dels altres i no hauríem de burlar-nos dels altres per res.

Biel Fusté Rufes_3r B Col·legi Sant Ermengol

Hi havia una vegada, en un poble petit i apartat, una família de tres persones. Era una nit plujosa de novembre i estaven celebrant el funeral del pare, que havia mort en unes estranyes circumstàncies a la cuina aquella mateixa nit. Tots se n’havien anat a dormir quan de sobte el nen que dormia al pis de sota va sentir un fort soroll provinent de la cuina. Es va aixecar i va anar a la cuina. Quan va encendre el llum va veure un petit muffin mossegat a sobre del taulell. No va poder-se resistir, el va mossegar i va morir. Es repetia la història un altre cop.

Hugo González Faes_3r B Col·legi Sant Ermengol

Un dia qualsevol mentre passejava vaig veure un objecte que em va agradar molt a l’aparador d’una botiga. El problema? No portava diners i estava d’oferta. L’endemà, delerós, hi vaig tornar amb els diners exactes, però l’objecte ja no estava d’oferta i, evidentment, no el vaig poder comprar. Em va fer molta ràbia, el pitjor de tot és que vaig tenir la sensació que ho havien fet expressament, el somriure condescendent del dependent m’hi va fer sospitar.

Jordi Carro Camprubi_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

−Hola, què tal?
−Ai, hola! Però què fas a aquestes hores de la nit despert?
−No, res, passava per aquí. És que, saps què passa? Que no puc dormir, estàs tota l’estona movent-te, ja et val home!
−Home, home, no cal passar-se, que tu m’estàs espantant contínuament, tampoc pares quiet…
−És que… és que…
−És que, què?
−D’acord, d’acord! Tranquil, un plaer conèixer-te, adéu.
−Però… però…

Laura Rabasa Guerrero_4t C Col·legi Mare Janer

M’agenollo i amb la veu trencada pregunto a la mare:
–Tu també el veus, oi? Encara el sento remugar per tot. Per Nadal, no seu a la meva vora fent acudits mentre menja neules. A l’estiu, surto de la piscina i espero veure’l a l’hamaca; i a la tardor, trobo a faltar aixecar-me d’hora per anar a buscar bolets. Com ja deus saber, qui pitjor està és l’àvia, que sovint plora perquè l’enyora. Veure-ho em trenca el cor. He reviscut la teva mort i no t’he visitat per no patir més, però ja soc aquí. Tingues cura de l’avi com fins ara ell l’ha tingut de mi.
M’aixeco plorant i surto del cementiri cap al cotxe del pare, que m’espera a fora.

Marcos Pons_4t C Col·legi Mare Janer

L’amor. L’amor per a molta gent és una paraula que li transmet felicitat i afecte. És aquella sensació que sents a totes hores, i en tot moment, sents que estàs en un nou món inexplorable, desconegut. Era tot diferent a la realitat, mai m’havia sentit igual. La veritat que tenia molta por de fracassar, de no estar a l’altura. Li vaig explicar i en aquell moment em va agafar la mà i em va dir en veu baixa: “Estaré sempre al teu costat.” De cop em va sortit un somriure d’orella a orella. Era el nen més feliç del món, però tots dos sabíem que allò acabaria. I de cop va arribar el moment de dir adeu i pujar al cotxe camí d’Andorra.

Aitana Fité Vila_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Tinc un amic que sempre està amb mi. Em sent plorar, riure i quan estic enfadada sempre està al meu costat. Quan arribo a casa sempre em ve a saludar. Sempre mirem pel·lícules i sèries junts, al costat de la llar de foc. Sempre està alegre i juganer. És molt bon amic i sempre que el necessito hi és. Per ell soc la seva vida sencera i quan estem junts el temps passa molt de pressa. I encara que passi el temps, tot i els anys que fa que soc al seu costat, encara no sé com algú el va abandonar.

Carl Justine Ferrer Pérez_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Fa molts i molts anys van trobar una gemma en una mina abandonada. La gemma contenia una ploma daurada i era valuosa perquè era única al món. Si la unies amb la màscara del yin-yang creaven una espasa letal. Aquella arma la guardaria un bruixot que podia fer màgia i tindre molt poder. A més a més era el rei més dolent del món. Els altres bruixots buscaven aquella gemma des de feia molt temps perquè tenien por que caigués en mans del rei dolent i es fes molt fort. Però el cavaller més fort del món va poder agafar la gemma, trencar-la per sempre i que el bruixot no aconseguís aquell poder.

Alèxia Puig Bello_3r B Col·legi Mare Janer

1 de gener, sentim notícies de la Xina, “un món a part”. 9 de febrer, vaig poder celebrar l’aniversari pels pèls. 13 de març, cap a casa, quin regal no poder anar a l’escola… 20 d’abril, el nucli familiar per poder passejar… 5 de maig, aprovat general. Sembla que Nadal s’ha avançat set mesos aquest any. 1 de juny, suposada tornada a l’escola, però seguim a casa. 6 de juliol, més d’un estat ha fet la vista grossa per no caure en picat. 28 d’agost, seguim així. 14 de setembre, tornem a l’escola, no crec que duri gaire. 1 d’octubre, confinen la classe de costat… I a nosaltres, quan ens tocarà?
Incertesa total! Com arribarem al desembre?

Laia Bonache Moya_3r Col·legi Mare Janer

Fa tan sols dues setmanes tot va canviar. La meva millor amiga, amb qui passava gran part de les hores del dia, se’n va anar. Sincerament, la vida se’m feia més fàcil i dinàmica. Sé perfectament que en qualsevol moment que la necessiti ella serà al meu costat, com sempre seguirà sent-hi, però aquest cop, lluny. Ara, realment és quan te n’adones que les persones d’un dia a l’altre poden desaparèixer del teu món per diferents circumstàncies. Al cap i a la fi, he gaudit moltíssim amb ella i he passat moments únics que mai oblidaré. Per tot això, només caldrà temps, i a mida que vagi passant, m’acostumaré a la seva absència. Fins sempre!