Dia: 2 de juny de 2021

Pau Tesorero_3r C Col·legi Mare Janer
Vaig rebre una invitació per a una reunió d’exalumnes de l’escola. En acabar la reunió, sentia que havia de passar per la casa on havia crescut. La mare havia mort. Els veïns em van lliurar una carta que la mama havia deixat per mi abans de morir. “Estimat fill, sempre he pensat en tu. Perdó per haver-te fet passar tanta vergonya. Va haver-hi una cosa que mai et vaig poder explicar. De petit vas patir un accident. Vas perdre un dels ulls. I de cap de les maneres et volia veure així. Vaig decidir donar-te’n un dels meus. I saps per què? Perquè vaig pensar que, a partir d’aquell moment, veuries el món a través meu.
T’he estimat molt!”

Paula González de Alaiza Manubens_3r C Col·legi Mare Janer
Visc en un àtic de 3 plantes al mig de Nova York. Cada matí em desperto amb el so de l’alarma de l’últim model d’Apple. L’apago i m’aixeco. Em dutxo. Em vesteixo amb els meus texans Levi’s i la meva dessuadora preferida de color blau cel. Camino pel passadís de fusta, encara moll. Baixo les escales i agafo un croissant acabat de fer per la minyona. Surto de casa precipitadament. Aquesta és la vida que deu tenir la noia que cada dia passa per davant meu a les vuit del matí. En canvi, jo soc la que viu a la vorera del carrer de davant de casa seva. Dins d’una caixa de cartró i menjant-me el tros de croissant que ella tira a la paperera.