Dia: 6 de juny de 2021

Sarah Soares_3ème F Lycée Comte de Foix

Estàvem tots dos ferits tirats a terra, mirant-nos, i recordant moments en els quals érem feliços i no ho sabíem. Solíem imaginar el nostre futur junts, cases a la platja, gossos als quals estimar, imaginàvem la nostra vida junts, però en aquell instant vam saber que res d’això seria possible. Escoltàvem patrulles i ambulàncies de fons. La moto estava tirada per terra, arrossegada. Vam agafar les últimes forces que ens quedaven, ens vam agafar les mans tan fort com podíem i ens vam dir “t’estimo” per últim cop. Sabíem que estaríem junts fins a l’últim moment i que ens estimaríem fins a l’últim moment, però no esperàvem que fos així.

Arianna Ribeiro_3ème F Lycée Comte de Foix

Tens por que et trenquin una vegada més el cor, por de confiar, por d’anar a l’escola, por d’allò que puguin dir de tu, por de la soledat. Cada nit plores i plores, ja no saps ni què és la felicitat, sempre reflexiones i penses en quin moment vas créixer, quan eres petit eres feliç, també sempre estàs pensant què has fet per merèixer aquesta vida tan cruel. A vegades ni dorms per l’estrès, o perquè plores per culpa d’aquelles persones que et trenquen el cor. Però per això has d’esperar tota la vida, perquè en algun moment vindrà algú per fer-te feliç, i et donarà tota la felicitat que en un passat no vas rebre.