Nian Bisbal Miralles_3r A Col·legi Sant Ermengol
Era una nit al bosc del poble on visc. Estava amb el meu millor amic, en Bernat, i no sabíem què fer, així que vam pensar d’anar al bosc a tirar-nos pinyes. –Bernat! Compte! Que et ve una pinya directament a la boca! –Ah! Va exclamar el Bernat. Ui, Oriol, l’has espifiat! En Bernat va començar a córrer darrere meu fins que vaig topar contra un arbre gegant. En Bernat va parar de córrer quan va veure l’arbre des de lluny. Tots dos estàvem espantats perquè de sobte vam veure com l’arbre s’estava movent.
–Ahhh! –vam cridar tots dos. L’arbre ens va començar a perseguir. Vaig mirar enrere i el Bernat havia desaparegut.