Mireia Moreira_3ème B Lycée Comte de Foix
Un matí, vaig anar al parc i vaig veure un llibre sobre un banc, vaig apropar-m’hi. De sobte, el llibre es va moure, vaig fugir corrents però una veu cridava: “ESPERA! No tinguis por!” En girar-me vaig veure un noi, em mirava i vaig apropar-me a ell. Li vaig demanar d’on venia, i em va explicar que havia sortit del llibre, que allà hi havia un món somiat on tot era perfecte. Un dia em va portar amb ell, i tenia raó. Vam anar a fer un tomb, vaig descobrir que només jo el podia veure. No entenia per què i li vaig explicar a ma mare. Va pensar que estava boja i no em va creure, però jo sabia que tot era real i amb això ja era feliç.