Dia: 14 de juny de 2021

Ivo García_4t Col·legi Sagrada família

Em dic Ivo i d’aquí poc tindré un torneig de voleibol i els meus companys i jo ens estem entrenant per poder arribar al partit i donar el màxim de nosaltres. Just el dia del partit, un noi del nostre equip ha tingut un accident. Estàvem nerviosos al saber que ens faltava un jugador i gràcies a déu va aparèixer un amic meu i li vam posar la camiseta i ens van deixar jugar. Havíem arribat a la final, ningú es podia creure el que estava passant, estàvem empatats, qui marqués el punt guanyaria. Es podia veure com tots estàvem nerviosos, la pilota no parava d’una banda a l’altra i en un moment me la col·loquen, la remato però la tiro fora.

Joel Bosma_4t Col·legi Sagrada Família

Juguem l’últim partit de bàsquet a l’ACB, la lliga més exigent. Som l’equip revelació de la temporada 2019-2020. El marcador està a 103-102 al nostre favor. El míster ha demanat temps mort. Tornem a pista. Queden 4 segons. El rival té la possessió de la pilota. Van directes a cistella. Cometo una falta. Merda! Potser els acabo de regalar 3 punts. Dit i fet. Anoten els 3 tirs lliures. L’entrenador em fulmina amb la mirada. Anem perdent. 103 a 105 i queden 2 segons. Saquem i, tal com rebo la pilota, llanço de triple i darrere la trajectòria de la pilota hi va el nostre orgull, les nostres esperances, el nostre esforç. 3… 2… 1…