Lluc Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Tot va començar allà en aquell bosc, un bosc verd, un bosc viu on se senten els ocells, el so del vent a través de les fulles. Tanco els ulls, respiro profundament, sento com l’aire pur m’entra pel nas i m’inflà els pulmons, el retinc uns quants segons, surt per la boca lentament, noto com cada particular em toca els llavis. Obro els ulls, el bosc verd ja no hi és, no sé quant temps he estat meditant. Torno a agafar aire, ara el trec tot, ja no és pur, és una espècie de fum negre, els ocells ja no se senten, s’han transformat en els motor dels cotxes, i el vent, el vent ara és el soroll de les obres, de gent cridant-se. I el bosc verd?