Jordi Vieira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estic sol, o no tan sol, sento llum, i també foscor, fred i al mateix temps calor, un sabor amarg al costat d’una aroma dolça, com la mel. Em tremolen les cames mentre la pell de gallina m’esgarrifa. Amor que m’abraça, mentre l’odi m’agafa del coll, la felicitat em diu que estic volant, mentre la por es manifesta per sentir que estic caient. Sento soroll en el silenci més absolut. Em sento lliure, en un mar de cadenes, sento rialles, que en realitat són llàgrimes… Sento… Sento… Un cúmul de sensacions que no sabria com descriure… Diria que estic al costat d’aquella por que sento des de petit. La mort.