El meu relat del Covid-19

Erik Silva Pereira_3r B EA 2A Ensenyança d’Encamp
A l’Iker el va enxampar l’estat d’alarma a casa meva, i als meus pares al poble amb la meva àvia. Era una situació ideal, una sensació de llibertat fantàstica. Amb la única cosa que havia de tenir cura era amb la teletrucada que em feia la mare cada matí per veure com estava. Així que vaig avisar a l’Iker perquè estigués a l’aguait, no fos cas que la meva mare el veiés per algun angle de la trucada. Estàvem molt contents. Havien passat quinze dies i l’estat d’alarma duraria uns altres quinze. Aleshores van dir que seria fins a nou avís i l’alegria es va acabar.

La frustració

Pol Cuenca Vidal_3r B EA 2A Ensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un adolescent que no li agradava estudiar. Cada tarda a l’arribar a casa el primer que feia era posar-se a jugar o quedar amb els amics. Un dia, quan marxava amb els seus amics, el pare el va aturar i li va dir que el seu futur depenia d’ell. El jove ho va entendre i cada vegada s’esforçava més per enorgullir al seu pare, però el pare mai en tenia prou. Sempre li deia que no tindria futur i que havia de pujar la nota. El jove, cansat de totes les queixes del pare, es va escapar a viure sol. Al cap de cinc anys va tornar a casa del seu pare i li digué: “Ara tinc més fortuna que tu, haguessis estudiat més”.