Erik Silva Pereira_3r B EA 2A Ensenyança d’Encamp
A l’Iker el va enxampar l’estat d’alarma a casa meva, i als meus pares al poble amb la meva àvia. Era una situació ideal, una sensació de llibertat fantàstica. Amb la única cosa que havia de tenir cura era amb la teletrucada que em feia la mare cada matí per veure com estava. Així que vaig avisar a l’Iker perquè estigués a l’aguait, no fos cas que la meva mare el veiés per algun angle de la trucada. Estàvem molt contents. Havien passat quinze dies i l’estat d’alarma duraria uns altres quinze. Aleshores van dir que seria fins a nou avís i l’alegria es va acabar.