Ainhoa Casas_3r Col·legi Sagrada Família
Era un divendres qualsevol a la tarda, quan de sobte la Berta, la meva millor amiga, va començar a cridar molt que estàvem soles a l’escola, jo estava dormida i no la vaig entendre gaire bé, per això m’ho va haver de repetir tres vegades. Em vaig aixecar i ràpidament vam baixar cap a la porta principal, tot estava fosc, quan de sobte vam escoltar una nena que va cridar, les dues ens vam espantar moltíssim. Teníem por i ens sentíem perseguides, per això vam decidir començar a córrer tan ràpid com podíem. Vam intentar escapar, quan de sobte em destapen i escolto a la mare cridant-me que m’aixequés si no volia arribava tard a l’escola.