Un infern a casa

Quim Farré Marín_3r A Col·legi Mare Janer
Un fort soroll em despertà. Tenia la sensació d’ofegar-me, estava tot fosc. La casa semblava un infern, tot i que es veia una llum enmig de la foscor. Era una finestra. De cop, es va trencar el vidre i, sense pensar-m’ho, em vaig precipitar al buit. Vaig notar com la calor havia afluixat, tot i que encara en feia. Em costava respirar, no sé si a causa del cop o del fum. Però, el que sí que sé és que per culpa d’un veí ho vaig perdre tot: la casa, un ull, la capacitat de moviment… Em vaig adormir.
En recuperar la consciència estava totalment sol. Els dies posteriors a l’incident, ningú. La meva dona no havia tingut temps de saltar.

La Mort

Enoc Bobet Martos_3r A Col·legi Mare Janer
Un dia assolellat amb un parell de núvols perduts, el Manel anava de camí al metge, com cada mes, a fer-se les proves. El Sr. Pérez li va fer les revisions habituals, però els resultats no van ser favorables. El metge, amb subtilesa, li va insinuar que no li quedaven gaires dies de vida.
En arribar a casa, es va trobar assegut a la butaca el seu net, en Jordi. El Manel va seure al seu costat i va escoltar les preocupacions del noi. Va veure-li l’angoixa als ulls i li va dir: “No facis cas a tot allò que et sembla un problema, viu! Un dia tot s’acabarà.” L’endemà, l’avi va patir un infart. La senyora vestida de negre es va personificar.