Cendres

Jordi Roca Alís_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Recordo estar caminant entre llàgrimes i cendres, també les cendres de la meva infantesa. Recordo el bosc on jo em vaig criar i on, a mi, em semblava que hi existia una força superior a tot, encara que amb una espurna una nit s’acaba tot. On en els meus records, s’alçaven aquells majestuosos pins, mentre les seves profundes arrels s’aferraven a la terra. La melodia del bosc sonava a través del monòton cant del picot, la constant conversa entre els rossinyols. Però aquell rumor omnipresent del riu resta allà, il·lès, enmig d’aquella tragèdia que roman sota els meus peus, junt amb el sord ressò del cruixent de la fusta, ara cendres.