Dia: 5 de febrer de 2022

Júlia Martínez Bonet_4t A Col·legi Mare Janer

Agraïda. Agraïda estic de tenir-te al meu costat. Revisc quan penso en el teu somriure matiner. Formar una família mai m’havia resultat interessant, no obstant, per tu ho canviaria. T’estimo. T’estimo tant que no puc deixar de pensar-te ni un sol minut. Has convertit la meva ànima grisa en una d’acolorida. Ets la meva raó per existir. Qui li dona sentit a una miserable vida. Gràcies per haver-me ajudat a descobrir l’amor verdader.
Aquestes paraules serien les que t’agradaria escoltar, però no sempre s’escolta el que un desitja. La realitat és que la carta la dedico a la meva amant. Només t’ha estat enviada per poder dir-te: adeu!

Chloe Torres López_4t COL·LEGI MARe JANER

Volia celebrar el seu comiat de l’empresa amb tots els seus companys, però la situació de pandèmia complicava molt les coses. Es va fer a la idea, amb una resignació obligada, que només podria passar per cada despatx i dir adeu sense fer gaire soroll. Maleït virus! –es repetia–. Així doncs, divendres va començar desitjant un bon dia, al recepcionista, recordant aquella olor amarga de tots els cafès matiners compartits. Gairebé ningú es trobava al seu lloc! Quan arribà a la petita oficina… SORPRESA! Els seus companys, visiblement emocionats, estaven esperant-la per desitjar-li el millor en l’estrena de la seva nova etapa a França.