Dia: 2 de febrer de 2022

Àlex Rodríguez Baz_3r B Col·legi Sant Ermengol
Em vaig aixecar com sempre, a la mateixa hora, ningú no estava despert. Com cada dia vaig anar al treball i vaig fer les meves hores respectives. Vaig arribar a casa i ningú no estava despert; com cada dia, i així successivament… Fins que un dia em va trucar la meva dona perquè anés a fer la compra… la sentia trista i jo també estava trist i no sabia per què. Llavors vaig demanar cita al psicòleg i li vaig dir que no estava mai alegre i ell em va preguntar si passava temps amb la meva família, si passava temps amb la meva dona, si passava temps amb els meus fills, i el que era més important: si passava temps amb mi mateix.

Biel Cuen Sibila_3r B Col·legi Sant Ermengol
Es podia veure molta gent en aquella plaça, per aquella condemna. Era tan jove i ara moriria per ser d’un altre color. Avançava lentament entre la multitud amb dos guàrdies. Com m’agradaria sortir allà, cridar ben fort i lluitar contra aquella injustícia. Quan estava al lloc de la condemna lligat de cap a peus a una guillotina, vaig sentir una inquietud per aquell noi. Què li esperava després de la mort? Però ja no em quedava gaire temps per pensar-m’ho, la fulla baixava ràpida deixant el meu cos blanc per un banda i el meu cap per una altra mentre la gent negra em mirava.