Neo Dols Tejeiro_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Era un matí amb núvols, el cel estava tot tapat. Va decidir anar a veure la persona que tant estimava. Volia que per fi es fixés en ella. Quan va arribar es va apropar i, sense pensar-ho, va voler cridar la seva atenció. Ella li feia gestos, ell no ho veia. Ella li feia l’ullet, ell no ho veia. Ella aixecava la mà, ell no ho veia. Per últim, ella es va apropar més perquè la veiés, però ell encara no la va veure, així que va decidir anar-se’n. Abans de marxar, va pensar: “Jo sé que has vist tot el que he fet. Ho sé perfectament.” Finalment, ella va sortir del cementiri amb bona cara i la certesa que la cita havia estat un èxit.