Dia: 18 de febrer de 2022

Maria Belén Vergara Espin_4t C Col·legi Mare Janer

No puc dormir. Demà començo l’escola, estic molt nerviosa. Estic contenta però alhora trista. S’acaba l’estiu i ho hem d’anar assumint. Nou curs, nous professors i nous companys, cada any més complicat. Formo part dels petits, però sé que algun dia formaré part dels grans, aquells que miro i em fan respecte. Avui, nou material i bata blava. No me n’adono i ja estic baixant per les escales amb els meus amics. Fem broma sobre el sopar que farem divendres. I de cop i volta, sense res a veure, algú em pregunta: Belen, ja saps quin batxillerat faràs l’any que ve? I en un tancar i obrir d’ulls, ja formo part dels més grans de l’escola.

Sergi Guitart_4t C Col·legi Mare Janer

Em vaig despertar, era fosc, encara no havia vist l’enemic, però segur que ja n’estava preparant alguna. Tot era molt sospitós, estava massa tranquil·la la cosa… però la gana m’empaitava, així que vaig decidir anar a menjar alguna cosa. De camí vaig sentir unes passes darrere meu i tot seguit vaig rebre un tret a la cama. Em vaig posar a cobert, estava acorralat, atrinxerat darrere la taula. Vaig recollir l’arma del terra, la vaig agafar fortament, estava contra les cordes. Però era l’hora de lluitar. Ara o mai, així que em vaig aixecar i vaig cridar: AIXÒ ÉS LA GUERRA! I de sobte algú digué: nens va, pareu ja, sempre esteu igual!