Dia: 23 de febrer de 2022

Rubén Jiménez García_3r B COL·LEGI MARE JANER

Estic en blanc, no sé què escriure, se m’acaba el temps, l’he d’entregar ràpidament i no sé què fer, em falten pocs minuts, no paro de pensar, els meus companys em donen idees però no m’agraden. He de pensar un títol, tampoc el sé, se m’acut el mateix tota l’estona, però no m’agrada. Miro exemples dels microrelats, però res; demano ajuda als professors i no em contesten; llegeixo els dels meus companys per agafar idees, i en veig una que em pot ajudar. Començo a escriure. Quan estic a punt d’acabar, em diuen els professors que no està bé, que li falten caràcters. Ara sí que s’acaba el temps. No en tinc ni idea, però sé que guanyaré.

Carla García Céspedes_3r B COL·LEGI MARE JANER

Aquell sentiment de veure la perfecció en una persona, de deixar-se portar pel que et demana el cor. L’emoció d’agafar-se les mans per primer cop. De només tenir ganes d’estar amb aquella persona i de sentir por de perdre-la. Que el temps passi volant, i que s’aturi quan les coses no van tan bé. Que et brillin els ulls i somriguis inconscientment. De compartir moments bons i no tan bons, i de tenir la típica conversa de “te’n recordes quan…?”. De recordar tots els petits detalls i anar sumant mesos. Que després de tant de temps se’t continuïn posant els pèls de punta. De ser inseparables, i d’atrevir-se a parlar d’eternitat.