Dia: 24 de febrer de 2022

Madina Bobekar Ouabri_3ème A Lycée Comte de Foix
Quan era petita tenia un gran complex amb el meu color de pell. Em sentia diferent als altres, em demanava com podia ser així havent nascut en un país de “gent normal”, em sentia sola perquè per als negres era massa blanca i per als blancs massa negra, no m’agradava com era. Anava creixent i el meu complex es transformava en una ràbia que jo no podia contenir. No em deixava viure. A les nits abans d’anar a dormir la solitud m’envaïa. Durant el meu viatge a Algèria vaig fixar-me en una dona berber. Era una dona fascinant, es va apropar a mi tot dient-me: “Quin color de pell tan bonic, ets preciosa.” Sense voler em va alegrar el dia.

Alexander Caballero_3ème A Lycée Comte de Foix
La veritat és que no sé què fer, inventaré una anècdota. Aquesta comença amb el Pep, un nen que vivia sol i que tenia una vida completament normal. Un dia mentre estava menjant al costat del foc a terra tranquil·lament, va recordar de sobte que havia quedat amb uns amics i que ja feia tard. Es va preparar ràpidament, amb entusiasme, i va sortir de casa pensant que tenia alguna cosa pendent però no li va donar importància. Tenia massa pressa. Va anar corrent on estaven el seus amics i quan estava creuant la carretera un cotxe el va envestir. Simultàniament va pensar en el foc a terra. Conclusió, apaga’l abans de sortir de casa.