Madina Bobekar Ouabri_3ème A Lycée Comte de Foix
Quan era petita tenia un gran complex amb el meu color de pell. Em sentia diferent als altres, em demanava com podia ser així havent nascut en un país de “gent normal”, em sentia sola perquè per als negres era massa blanca i per als blancs massa negra, no m’agradava com era. Anava creixent i el meu complex es transformava en una ràbia que jo no podia contenir. No em deixava viure. A les nits abans d’anar a dormir la solitud m’envaïa. Durant el meu viatge a Algèria vaig fixar-me en una dona berber. Era una dona fascinant, es va apropar a mi tot dient-me: “Quin color de pell tan bonic, ets preciosa.” Sense voler em va alegrar el dia.