Dia: 1 de març de 2022

M. Flavia Castelhano_4t B Col·legi Mare Janer
Obro els ulls i veig la foscor. M’adono que ja no és un malson, sinó la vida real, la vida on he viscut els meus seixanta anys, on he vist la llum del sol, tan clara i tan brillant, i que ara ja no veuré mai més.
Respiro, ràpid, acabant els meus últims àtoms d’oxigen, que transformo en diòxid de carboni. Aquests àtoms que estan posant fi a la meva vida em deixen sense respiració. Ho sé. Sé del cert que quan tanqui els ulls la foscor serà encara més fosca; la llum mai no arribarà dins la capsa. En els meus moments d’ansietat crido, grato la tapa de fusta, i intento trencar-la. Ho intento tot. Que algú m’escolti. Que algú em salvi.

Marc Atero Castillo_4t B Col·legi Mare Janer
Sents que la suor et baixa pel coll. Estàs nerviós. T’agradaria dir alguna cosa, però no saps què, no tens paraules. Tot és diferent, surts de la realitat. Ella tampoc diu res, també està nerviosa. Asseguts en un banc, enmig del carrer, on veus tothom que surt de treballar, o es disposa a fer-ho. Comença a refrescar, t’adones que està tremolant i li dones el teu jersei. Ella t’ho agraeix i tu treus un somriure. La seva mirada t’observa dissimuladament i tu no saps què fer. De cop t’agafa la mà i els ulls es contemplen els uns als altres. I tu només penses, en la seva bellesa. El seu cabell, la seva boca, els seus ulls…Tot d’ella.