Dia: 2 de març de 2022

Egoitz Gomes_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Respiro i em tranquil·litzo, recordo tot allò que vaig fer malament. Vull tornar enrere i no sé com ho puc fer. Segueixo respirant. Encara recordo aquell moment. El moment de la mort. Encara em demano per què ho havia fet, com vaig poder fer aquella animalada. M’estic estressant, em calmo. Marxo corrents, aixeco la mà per parar un taxi i vaig cap a l’aeroport. No sé on puc anar.
Arribo a Andorra, país de muntanyes. S’hi viu bé, una mica de fred, però s’hi viu bé. Ara que estic lluny intento oblidar el passat. He canviat, ja no soc el mateix. Estic vivint amb un amic i de vegades encara hi penso. No et fallaré mai més, mama.

Iratxe Ferradas_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Eren les quatre de la tarda. Sortia de la feina i en arribar davant de les escales de casa, decideixo pujar-les tot i el mal de cames. Fa poc que he tornat a fer exercici físic. El metge m’ha recomanat fer piscina i forçar una mica per intentar recuperar mobilitat i força després de l’operació de tíbia. De cop, el país sencer tremola, caic i perdo el coneixement. Recordo haver-me despertat sota un munt de pedres i no poder-me moure. Per més que crido ningú contesta i torno a perdre el coneixement. Quan em desperto estic a l’hospital envoltat per la família i un parell de metges amb cares de circumstància. La notícia és espantosa.