Dia: 11 de març de 2022

Ignasi Mañaricua Riera_3r  Col·legi Sagrada Família
El dia i la nit, uns conceptes tan diferents i a la vegada semblants, tots dos convivint en un mateix sentit, fregant-se i separant-se constantment, sense cansar-se. Sembla que tinguin ganes de poder-se tocar, però alguna cosa desconeguda als nostres coneixements els ho impedeix; és un amor-odi molt marcat; és com quan dos amics es barallen i no saben ni com ni per què ho fan, els dos són orgullosos i temen fer el ridícul, però finalment algun dia s’adonen de l’error. I d’aquí: el dia llueix amb el seu esplendent sol i la nit amb la petita i blanquinosa lluna, el dia amb la seva càlida llum solar i la nit distingida per la seva obscuritat.

Martina Lladós_3r Col·legi Sagrada Família
Començo una nova vida, una nova ciutat, nous amics… El primer que penso és, i si no m’accepten tal com soc? Comencen les inseguretats, les pors de no poder ser tu mateixa i de no poder ser lliure. Haver de ser una persona que no ets, només per impressionar els altres i així poder agradar els altres, sense que es burlin de tu. Haver de conèixer persones que t’acabin fent mal. Aquell tipus de persones que potser venen cap a tu per un interès i després t’acaben humiliant i sobretot abandonant. Són aquelles petites coses que, quan et sents sola i insegura, no deixes de pensar-hi, i al final t’acabes destrossant i fent-te mal a tu mateixa.